Pietà

Per a la mare de Salva


Aquest part invers
envers el precipici del no-res,
aquesta sala de parts
de parets basàltiques
i aigües obliqües,
aquesta llum crepuscular
de bombeta groga
en terra volcànica,
en gelat desert,
aquesta llàgrima d’èter
sobre la lava del pit
i els llavis de sofre,
aquest murmuri de nits,
aquest desconsol
dins del ventre,
aquesta ondulació del dolor
en cor nevat,
aquest darrer crit sord
del petó mai més correspost,
aquesta darrera síl·laba d’amor
per via intravenosa,
aquesta inclinació de valls
i muntanyes
com una oració desesperada,
aquest darrer i silenciós
alletament espiritual,
aquests dits transparents,
gairebé invisibles
que acaronen el cap inclinat,
aquest darrer gest de mare
que tapa els genolls adormits
del fill parit sense retorn.

Leonard Cohen: 1000 kisses deep

Cohen, el mestre

Yes, he can.

Pina

No podreu fugir de la maga.
Us mirarà
des del fons del pou
dels seus ulls,
us enganyarà
amb jocs de mans d’aigua.

No podreu oblidar
el seu rostre argentat,
la força hipnòtica
del seu gest delicadíssim,
lunar, de cavall aeri,
inflamable.

No podreu escapar.
Sereu de fang, de cera, de plomes
als seus dits,
sirenes inconscients,
ombres d’àngels, fantasmes.

S’apoderarà de vosaltres, de nosaltres,
de la vostra tristesa, de la nostra ràbia.

No hi ha camí de tornada des d’aquest amor.

Sabreu que heu traspassat
la línia del joc de la mort
quan us desperteu nus
al costat del seu vestit buit.

No hi ha camí de tornada, amor.
Ningú no pot fugir de la maga.