dimarts, 17 de setembre del 2013

La Zona



"Dius que la bellesa no és més
que l’inici de la tempesta,
que tot allò que encanta acaba prompte.
Si et volguera més, hauria d’assassinar-te".

(Julio Bustamante, ‘L’esperit de la pluja’, de l’àlbum Ciutat magnètica)



‘Jo sé la bruixa que ets’,
Encara guardo el teu SMS.

Vam arribar a La Zona
una tarda de setembre
de llum nòrdica.

Plovia, i era el senyal
per iniciar el viatge.
Un cel oceànic,
d’un verd escocès,
atreia el mar.

Enmig del no-res,
les plataformes de pesca.

Antigues torres
del gegant de ciment
suraven sobre les onades,
expulsant la sal
com iguanes marines.

‘Respira’ –em deies.

Jo no podia respirar.

Mirava els neumàtics,
el ferro rovellat
de cadenes i baranes,
brossa estrellada,
alfabet mal digerit
en territori de ningú.

Les escales tallades
no conduïen enlloc.
El fonoll marí,
cobert d’un polsim finíssim
de farina de roca,
creixia a la vora
d’un camí inexistent.


Els pals de la nau a terra,
entre matolls i llaunes,
parracs de veles,
naufragi de vies
a la vella andana.

‘Respira’ –em deies.

La Zona t’espera.
El guia1 t’espera.

A les parets, grafits,
SMS, inscripcions misterioses
de civilitzacions extingides.

Jo no podia respirar.

Plovia a la platja
de l’antiga estació
entre les restes incíviques
d’un somni.



1 Stalker, film d’Andrei Tarkovski.
(Stalker: Persona que guia els visitants de La Zona, lloc deshabitat i enigmàtic, tancat i vigilat, també anomenat zona d’aterratge)


















                              
















dimarts, 3 de setembre del 2013

Natura viva (antibodegó)

Faig un vol rasant fins al teu plat.
Reconec el paisatge ondulat, curvilini,
amb grumolls a cada banda de la carretera.
L’amenaça de la forquilla m’ennuvola la vista,
el ganivet, com una dalla, em sega l’alè.

Aplato enmig de la pista rodona,
suaument, entre un bocí de bròquil inert
i l’ombra del teu dit, a pocs mil·límetres
del maleït got que gairebé m’atrapa,
natura viva en bodegó de pintor maldestre.