diumenge, 30 de març del 2014

H


Silenci, set, modulació de sons interiors.
El paisatge no canviava tant mentre esperava.

La persiana mig abaixada, cera, brànquia,
pentagrama mut de la llum de tarda,
filtrava l’aigua del mar, l’aire, la pluja,
no deixava entrar la nit a la cambra.

En el fons de l’estança, sobre el llit desfet,
un llibre.

I l’oceà, el seu únic personatge,
cridant a dins com una bèstia atrapada.


dijous, 13 de març del 2014

Preguntes

Saps per què t’estimo?

(el cavall de mar la mirava, invertit)

Els meus ulls de febrer, la teva boca
de març, els nostres dits d’abril…

Amb un reflex daurat al punt,
el seu cor surava a l’aigua.

Saps per què t’estimaria?

(el geperut l’observava, indecís)

Els seus ulls de febrer, la nostra boca
de març, els meus dits d’abril…

Amb llunyana tristor de tres nits
d’infinita curvatura.

Saps per què t’estimaré?

(el cigne cantava: ‘No t’ho puc dir’)

Els teus ulls de febrer, la seva boca
de març, els vostres dits d’abril…

La sort, funàmbula i lleugera
pel fil tensat de maig, no la va sentir
i va passar de llarg sense resposta.

Saps per què t’estimava?