Sòcrates camina somnàmbul
per Atenes amb un sac a l’esquena
ple d’interrogants i paradoxes.
Qui vol fer mal al filòsof? –es pregunta
en un present d’indicatiu feridor.
Qui dels meus fills sofistes
ha descobert
la trampa de l’afirmació
sense
sortida, de la negació afirmativa?
Sòcrates,
savi que no sap res,
només sap
que passaran molts segles
fins
que la paradoxa irresoluble
del
present sense futur
formi part d’un passat imperfecte
amb alguns tics d’imperatiu.
Declinacions a banda.