Blau de Cadaqués no és un color; és un sentiment, una configuració cerebral, un filtre de mirar la vida. És el meu paradís mental.
dimecres, 27 de juliol del 2016
Aeroport d'Atenes
Les estrelles d'Atenes s'allunyen
a mesura que el meu àngel m'eleva.
A baix, mapes incandescents,
tiges de llum, arbres encesos.
Aquí dalt brama el cel,
immersa en l'oceà solar.
Sé que no puc escapar encara
dels foscos designis del laberint:
un finíssim cordó umbilical blau
em lliga desesperadament a l'abisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)