Seria veritat?
Va moure les ales a l'escenari:
acabava de sortir del barret
i mirava el públic amb ulls de nen vell.
Era només un colom.
Un colom, Déu meu, un colom blau!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leonard Cohen. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leonard Cohen. Mostrar tots els missatges
dissabte, 6 d’octubre del 2012
El màgic
Seria veritat?
Va moure les ales a l'escenari:
acabava de sortir del barret
i mirava el públic amb ulls de nen vell.
Era només un colom.
Un colom, Déu meu, un colom blau!
dissabte, 22 d’octubre del 2011
dimecres, 1 de juny del 2011
Carta de Jon Anderson a Leonard cohen
Dedicat a tots els Yesboys antiCohen...
(Qualsevol coincidència amb la realitat és pura realitat)
Veneradíssim mestre*,
La nostra admiració il·limitada per la vostra genialitat ens ha impedit tancar la boca durant més de 40 anys.
I és evident que, aprofitant aquesta circumstància de l'obertura mandibular involuntària, hem emès durant tot aquest temps certa mena de sons inintel·ligibles -mal anomenats cançons et altri- que alguns centenars d'incauts i descarrilats seguidors han interpretat com a música simfònica, cosa que ens ha permès viure bastant bé a costa dels nostres fans. Gràcies, amic i mestre!
No dubteu ni per un nanosegon que la propera tardor serem a Oviedo per celebrar el lliurament del premi que us acaben d'atorgar i us implorem la Gràcia (en el vostre cas, sempre amb majúscula) de fer de teloners en tan grata cerimònia.
No rebeu un premi: Vós sou el Premi!
Emocionadament bocabadat i sense veu,
Jon Anderson
*Alguns alumnes haurien d'haver repetit més d'una reencarnació (simfònica o no).
(Qualsevol coincidència amb la realitat és pura realitat)
Veneradíssim mestre*,
La nostra admiració il·limitada per la vostra genialitat ens ha impedit tancar la boca durant més de 40 anys.
I és evident que, aprofitant aquesta circumstància de l'obertura mandibular involuntària, hem emès durant tot aquest temps certa mena de sons inintel·ligibles -mal anomenats cançons et altri- que alguns centenars d'incauts i descarrilats seguidors han interpretat com a música simfònica, cosa que ens ha permès viure bastant bé a costa dels nostres fans. Gràcies, amic i mestre!
No dubteu ni per un nanosegon que la propera tardor serem a Oviedo per celebrar el lliurament del premi que us acaben d'atorgar i us implorem la Gràcia (en el vostre cas, sempre amb majúscula) de fer de teloners en tan grata cerimònia.
No rebeu un premi: Vós sou el Premi!
Emocionadament bocabadat i sense veu,
Jon Anderson
*Alguns alumnes haurien d'haver repetit més d'una reencarnació (simfònica o no).
dimecres, 27 d’abril del 2011
Revolution
(Per al Quiño i l'Eduard, aquest poema dedicat a la desaparició de YES
en el planeta NO, en solidaritat amb Tommy, pacient Yes-sofridor com jo)
Ressò. Processó. Obsessió.
Àngels simfònics amb anells barrocs
dupliquen notes, crits, olors,
petjades divines en clau de sol.
Avancen com somnis elèctrics
per la catedral adormida
de mirra, d'encens marí,
per la posta d'aire,
mentre l'estiu rebenta en eclipsis
de síndria i de te a les nou.
Gegants amb xanques de porpra,
mercaders d'Orient,
faquirs en taula d'escuma,
gavines de lli
amb veu metàl·lica i aguda.
Fan volar les capes
com estels robats a Plutó,
conjuren antigues paraules
que les bruixes de la nit amaguen
en cavitats secretes del cor.
Adéu. Fugen per escales de gel.
Blancs, resplendents,
amb aixelles de fum, amb pestanyes d'or,
s'encelen entre boires místiques
camí del planeta No.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)