(Per al Quiño i l'Eduard, aquest poema dedicat a la desaparició de YES
en el planeta NO, en solidaritat amb Tommy, pacient Yes-sofridor com jo)
Ressò. Processó. Obsessió.
Àngels simfònics amb anells barrocs
dupliquen notes, crits, olors,
petjades divines en clau de sol.
Avancen com somnis elèctrics
per la catedral adormida
de mirra, d'encens marí,
per la posta d'aire,
mentre l'estiu rebenta en eclipsis
de síndria i de te a les nou.
Gegants amb xanques de porpra,
mercaders d'Orient,
faquirs en taula d'escuma,
gavines de lli
amb veu metàl·lica i aguda.
Fan volar les capes
com estels robats a Plutó,
conjuren antigues paraules
que les bruixes de la nit amaguen
en cavitats secretes del cor.
Adéu. Fugen per escales de gel.
Blancs, resplendents,
amb aixelles de fum, amb pestanyes d'or,
s'encelen entre boires místiques
camí del planeta No.
