Quan obro la finestra,
la nit, que fa aquesta olor de nit,em mira amb una sola estrella.
(sé que existiu)
L’interrogant més vell recorre el cel
sobre l’estranya cal·ligrafia dels edificisi deixa caure el punt com una llàgrima.
(sé que existiu)
En quin desert de quin planeta,
una tarda vermella, perduda del tot,els vaig veure?
(sé que existiu)
Quan tanco la finestra,
la nit, que fa aquesta olor de nit,em mira inquieta des de fora.
Sé que existiu.
