Son son
son, repica el mar.
Son,
son, so de bronze líquid
dins del
teu cor somnàmbul,
en
els teus ulls zebrats
de
ratlles verdes i blaves.
Campanes
de sal, son, son,
sobre
borroses teulades,
so
que s’endinsa pel laberint
desdibuixat
d’oliveres i cases.
Son
vigilant de mitjanit,
estrella negra,
fanalet abissal,
son son,
so de cel esqueixat
amb
malsons de tramuntana.
Es Cucurucú,
pissarra del vent,
s’ha despertat
ben guixat,
ple de
ratlles salcreuades
i estranys
alfabets de barca.
El far del
Cap se’n fa creus,
que
Cadaqués encara dormi,
celífer
blanc de blanca esquena,
bressolant
sons nous de mar.
Son son
son, repica el cel.
