Oscil·lo entre tu i l'abisme
com el pèndol del saurí,
fent voltes i voltes hipnòtiques,
obsessives, concèntriques,
repetitives, iròniques, oníriques,
en un vals de saló de cel,
de mística dansa turca.
¿Quantes capes de pell
he de travessar cada nit
per intuir el teu jo líquid,
la paraula que es deixi beure,
la gota de mar, la perla amagada
en el fons sorrenc dels teus ulls?
Oscil·lo entre tu i el no-res
com la llum circular d’un planeta,
anella de pols còsmica, còmica,
girant eternament al teu voltant
sense més gravetat
que la clau de sol incerta
del teu perfil i els meus llavis.
