dimarts, 17 de setembre del 2013

La Zona



"Dius que la bellesa no és més
que l’inici de la tempesta,
que tot allò que encanta acaba prompte.
Si et volguera més, hauria d’assassinar-te".

(Julio Bustamante, ‘L’esperit de la pluja’, de l’àlbum Ciutat magnètica)



‘Jo sé la bruixa que ets’,
Encara guardo el teu SMS.

Vam arribar a La Zona
una tarda de setembre
de llum nòrdica.

Plovia, i era el senyal
per iniciar el viatge.
Un cel oceànic,
d’un verd escocès,
atreia el mar.

Enmig del no-res,
les plataformes de pesca.

Antigues torres
del gegant de ciment
suraven sobre les onades,
expulsant la sal
com iguanes marines.

‘Respira’ –em deies.

Jo no podia respirar.

Mirava els neumàtics,
el ferro rovellat
de cadenes i baranes,
brossa estrellada,
alfabet mal digerit
en territori de ningú.

Les escales tallades
no conduïen enlloc.
El fonoll marí,
cobert d’un polsim finíssim
de farina de roca,
creixia a la vora
d’un camí inexistent.


Els pals de la nau a terra,
entre matolls i llaunes,
parracs de veles,
naufragi de vies
a la vella andana.

‘Respira’ –em deies.

La Zona t’espera.
El guia1 t’espera.

A les parets, grafits,
SMS, inscripcions misterioses
de civilitzacions extingides.

Jo no podia respirar.

Plovia a la platja
de l’antiga estació
entre les restes incíviques
d’un somni.



1 Stalker, film d’Andrei Tarkovski.
(Stalker: Persona que guia els visitants de La Zona, lloc deshabitat i enigmàtic, tancat i vigilat, també anomenat zona d’aterratge)


















                              
















Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

6 comentaris:

  1. tomás vidal17 de setembre del 2013, a les 23:06

    Un extraño y solitario lugar, porque es dificil encontrar lugares como este, donde me gustaba caminar de pequeño.Ahora son planicies en espera de especulación. Apenas hay ferralla por encontrar porque la ferralla ya no llega a estos lugares. Ni las lagartijas existen. Y si te encuentras a alguien, es que se oculta o que está tan loco como tú.

    ResponElimina
  2. Mercè Mestre18 de setembre del 2013, a les 0:25

    Ni nuestro amigo Leonard Cohen lo definiría mejor.
    Un abrazo, Tomy!

    ResponElimina
  3. Carso18 de setembre del 2013, a les 9:43

    No hi ha zona franca pels pulmons ni pels sentiments.

    Les fotos, d'on són? el Garraf?

    ResponElimina
  4. Anònim4 d’octubre del 2013, a les 12:58

    Que enigmàtic... un telèfon dibuixat al final d'una escala.
    BLACKNÒNIM

    ResponElimina
  5. Mercè Mestre7 d’octubre del 2013, a les 10:29

    És qüestió de despenjar-lo i saber qui hi ha a l'altra banda.
    BLUENÒNIM

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)