Hansel li va dir a Gretel: tu fes veure que no la veus i, amb una mica
de sort, la bruixa desapareixerà.
(Versió inexacta del conte)
A
remar a contracorrent -va dir la bruixa,
que ens refregia en oli.
Ella, la molt p.
La que s’havia escapat del conte del bagul,
la que no sabia sumar, però multiplicava a foc lent
ànimes en pena.
La xocolata que ens van vendre potser era tòxica
o no tenia les propietats màgiques que suposàvem.
Tot era mentida.
La casa, el jardí, el poble, el camí,
la brúixola que ens desorientava.
Seguíem el corrent del riu com un ramat de bens.
El soroll de l’aigua també era mentida: el feia ella
amb campanetes i agulles d’estendre la pluja.
Resseguíem la tanca de sucre, les flors de maduixa
quan ens va atrapar. Incauts. Innocents.
De sobte la xarxa, com un corrent d’aire, zas!
Ja
érem a dins del conte, com Hansel i Gretel.
Ens va
preguntar com ens dèiem, quant pesàvem,
i ens va
tancar en un Excel de xocolata.
Ingredients
de sopa per ordre alfabètic.
La
casa, el jardí, el poble, el camí,
La
brúixola que ens desorientava.
Tot
era mentida,
menys
el meu poder de fugir del conte.
Jo no puc abandonar el conte: vull empastifar-me de xocolata, viure els encanteris, seguir el corrent del riu... aquest riu que no deixa de somiar-nos.
ResponEliminaBlackhansel
Estocolm pur, nen.
ResponEliminaBluewitch
R de Remar? R de Realisme? R de Bruixa? R de p?
ResponEliminaI llavors es va esmorrar com un plom, de bocaterrosa, contra allò que fos que l'atreia amb una força fascinant i que tant repulsiu li resultava, sense saber-ne el nom. Txofff i ja era a dins. Per sempre més. O no?
Fins aviat, reina!!!
Est;)
Retrona l'aliteració de la reina Beatrix com una remor de riu que riu i riu i riu... (Fugim del conte, que està ple de bruixes amb R de p?)
EliminaJo he vist la reminiscència de la gazzetta del apocalipsis. em quedo amb els dos últims versos com a taula salvadora.
ResponEliminaJo també, sens dubte! Fugir a tants anys llum com permeti la imaginació.
Elimina