"Ens excedirem, maleïts, fins a trenc d'alba."
Anna Pantinat, De sobte, un estiu
El fru-fru de les pestanyes
quan comença el ball,
laberint de fils, mitges llunes
d’irisada ombra
que recorren la volta del cel
de la sala en moviment,
cossos d’arenosa cadència,
dunes sota la seda,
pausada onada d’ulls
de mar que trenca cors
a la sorra i regressa.
Gentil el braç aixeca, il·luminant Lucrècia
ResponEliminael noble i bell paisatge, de Roma, no de Grècia.
(no criticau mon vers, un pobre apariat,
de Grey mereixo el càstig i tenir el cul pelat).
Blacknònim