Sons de Cadaqués

Son son son, repica el mar.

Son, son, so de bronze líquid

dins del teu cor somnàmbul,

en els teus ulls zebrats

de ratlles verdes i blaves.

Campanes de sal, son, son,

sobre borroses teulades,

so que s’endinsa pel laberint

desdibuixat d’oliveres i cases.

Son vigilant de mitjanit,

estrella negra, fanalet abissal,

son son, so de cel esqueixat

amb malsons de tramuntana.

Es Cucurucú, pissarra del vent,

s’ha despertat ben guixat,

ple de ratlles salcreuades 

i estranys alfabets de barca.

El far del Cap se’n fa creus,

que Cadaqués encara dormi,

celífer blanc de blanca esquena,

bressolant sons nous de mar.

Son son son, repica el cel.