Reinventa’t, escup fulles
noves,
la vella contrasenya ja no
serveix.
Reinicia la sessió,
edita’t, modifica les dades,
canvia el nom d’usuari,
introdueix la paraula secreta.
De sobte, les quatre estacions
s’han reabsorbit en una de sola,
la bola esponjosa del temps
s’ha comprimit en un punt
diminut
fugisser, gairebé
imperceptible.
L’espai juga a l’ai ai ai
amb la veïna antípoda,
la rebel·lió de les plaques
és un fet amagat,
tectònicament incorrecte.
L’estultícia de les valls,
permanentment inundades,
és del tot incurable,
els oceans desbordats
travessen autopistes,
els cims nevats llisquen
muntanya avall com bojos
en un atac d’orografia inversa.
No perdis el temps,
aprofita aquest desgavell,
aquesta bogeria tel·lúrica,
per reinventar-te.
Tu també ets caducifoli.
Quan bufa el vent, et cauen
fulles grogues dels braços.
Ningú no salparà del darrer
port
per salvar-te aquesta vegada.
Ningú no aturarà la
desconnexió.
De debò creus que l’antiprofeta
et lliurarà d’aquesta profecia?
Reinicia la sessió.
Edita les velles dades.
Canvia el nom d’usuari:
Noè2
Introdueix la paraula secreta:
SOS2017
Torna-ho a intentar.
Aquesta contrasenya ja existeix.
A SENY, A TRONC...
ResponEliminaAnagramaaa!
Blacnònim
Hi ha paraules secretes i secrets amagats dins les paraules. Amb vida pròpia.
ResponEliminaI fins i tot els secrets ho són, de caducifolis
ResponEliminaEl món és un gran bosc de secrets caducifolis. Si no, d'on treuríem el petroli per a les històries?
ResponEliminameravellós petroli que contamina les nits i els dies de somnis
ResponEliminadels habitants del país de Sempre Mais
ResponElimina