La
meva filla em desperta
fent-me
pessigolles al nas
amb
una fulla de gerani.
Ella
sap que, de tant en tant, transito.
‘Saps,
mare, que estàs molt graciosa
amb
aquesta cara de peix?’
Me
la miro de dalt a baix,
núvol
blanc sense ombres,
i
ploc de riure.
no hi ha millor pluja que la dels cirrocúmulus quan ploren de riure.
ResponEliminaTxip, txip, txip, txip.
ResponEliminaDes del cumulonimbus: bon ruixat!
ResponEliminaBlacknúvol