Si tens la paciència d’esperar-me,
sortiré, em despenjaré a poc a poc.
Sabates negres de ball,
vestit de nit de Van Gogh,
seda estrellada, centelles.
Si tens la paciència d’esperar-me,
m’obriré, em desplegaré a poc a poc.
Translúcida, descalça,
faldilles blanques de lli,
flor de sal sota la sorra.
Arpegi de cordes, escala de notes, fraseig de sardana, punteig de quejío... i una dona que dansa.
ResponEliminaBlacknònim
La lluna amb el sol.
ResponElimina