dijous, 23 d’abril del 2015

El somni del drac




Al fons del fons del fons
del fons del fons
del fons
el drac somia que un drac
que somia un drac que somia
un drac
es desperta de cop.
I, un cop despert,
un cop, dos cops, tres cops,
quatre cops, cinc cops
de bastó
el retornen de cop
al somni del drac
que dorm al fons
del fons del fons
del fons del fons del fons

dimecres, 15 d’abril del 2015

Pintura d'abril



Hi ha una geometria estranya
en el cel d’abril.

No té res a veure amb cap efecte de llum
ni condició atmosfèrica.
No és que la pluja i el sol barregin la seva fórmula
en una fusió sexual de tremolor tàntrica
o que el dimoni de la gelosia travessi enfurismat
boscos de núvols, esquinçant cirrus i cúmulus a crits,
i, embogit, s’escanyi amb les seves pròpies mans.

Tampoc no podem parlar de l’acció nefasta dels déus,
de la seva addicció al polsim daurat de la tarda
sota la gèlida mirada lunar que els observa,
ni de suïcidis en massa de nimfes
que alterin el curs natural dels rius
o tenyeixin de blanc les valls.

Però sí que podríem pensar en un cert cel Modigliani
esplèndidament trist, amb indicis d’anorèxia còsmica
en algunes nits corbades per la influència dels astres,
un cel de mars baixos, de sorres fines que s’enlairen
amb una ondulació decadent de vestit de núvia,
una mena de llum densa i transparent alhora
que embogeix el setè sentit de qui, embadalit, l’observa.