Recordo
la llum
de
tots aquests anys.
Línies
grogues de pau
a
través de les persianes,
fogons,
cristalls de sal,
meravelloses
escates de peix
a la
pica de marbre,
bombetes
petites de nit
guiant-me
màgicament
pels
espais: sotallits,
baguls,
calaixos, armaris,
escales,
golfes, terrats,
bombetes
innocents de dia
penjant
com raïm del sostre
sobre
el meu cap,
planetes
d’arena,
de
mar altíssim,
incandescent,
a
punt de caure
com
pluja de vidre,
estrelles,
estrelles,
bola
de lluna,
aire,
bola de
sol,
el
temps imaginat
del
color de les onades,
el
temps que torna i torna
de
tots aquests anys,
els
teus ulls cafè,
els
teus ulls desert,
la
pell translúcida
dels
dies,
de
les hores de llum,
l’olor,
el gust
de
les onades de cel,
el
tacte càlid
d’aigua
salada
de
l’aire
de
tot aquest temps.
