Fotografies 5

Repòs, repò s, rep òs, re pòs, r epòs. Aquest és l'únic soroll que s'hi sentia: el de les fulles d'eucaliptus caient sobre l'herba.

Quan totes les lletres del substantiu es van filtrar en el subsòl i es van barrejar amb els substrats vegetals, una filera de punts suspensius va passar murmurant: d'aquí mil anys, petroli...

Fotografies 4

Segurament ens veurem a la sortida del parc. Una mica més vells, això sí.

Fotografies 3

Vigilo la platja des de la meva càmera. Si hi veig algú que s'ofega, seré jo, que no sé ennuvolar.

Fotografies 2

Des de la foto la boja et mira. Però no et mira. Però no boja. Però no des de la foto. La il·lusió òptica dels teus ulls cecs reflectits en el mirall confonen la teva memòria. Potser ja no recordes com eres. Potser ja no recordes. Potser ja no.

Adéu, estiu...!

Quin estrany planeta, un ventall trencat! Entre Benidorm naïf de dibuix japonès i escenografia de revetlla. També esquelet d'ala de colom clavat a la creu. O simple maquinària d'àngel de l'aire que t'abandona.

Trobades (5)

Tornaré a Lefkes,
al laberint.

Tornaré a les escales
blanques de Lefkes,
als terrats,
al mar d’oliveres,
als patis daurats
amb testos d’alfàbrega,
a les cortines de teranyina,
a la serp de sol
adormida a la plaça.

Tornaré a trepitjar
les meves passes,
la teva dolçor,
la meva set.

Tornaré a Lefkes,
a casa meva,
el darrer dia,
a beure de cop
tot el silenci
un migdia d’agost.

Trobades (4)

Paxos, l’illa de cristalls.

Camino descalça
per les pedres de la platja.
El sol m’enlluerna.
Bec un glop de llum,
d’aire, de cel líquid.
Em deixo caure d’esquenes
dins del mirall.
El meu reflex s’ofega
en els teus ulls fondos
translúcids
de cristalls, de cristalls,
de cristalls.

Oi, Narcís?