Anagrama profètic

Anagrama de:

URDANGARIN..........GANARDURIN

Hauríem d'haver sospitat d'aquest individu des del primer moment perquè ho porta escrit al nom!

Com diria el nostre gran poeta Foix: Ho sap tothom, i és profecia.

Amour, de Michael Haneke

Vaig sortir en estat hipnòtic del cine. Aparentment normal, amb l’equilibri físic i mental necessari per poder arribar al carrer i tornar a casa, però amb la bomba química amb efecte de retard inoculada a les venes.

Avui, l’endemà de veure aquesta pel·lícula, rememoro les paraules, els gestos, les imatges, i no me’n puc estar de plorar per dins tot el que no vaig poder plorar mentre les veia.

És una pel·lícula brutalment bella i feridora. Sobretot perquè no et deixa parpellejar ni un segon i t’obliga a absorbir, com un sèrum, fins a la darrera gota del verí: vida en estat pur, vida crua i dura, altament tòxica pel seu grau de puresa i de cruesa. I amor, sobretot amor. Amor en tercera fase.

Els actors que donen vida a la història d’amor de Georges i Anne –Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva- no és que treballin en estat de gràcia, és que van més enllà del simple acte d’actuar. Són pura ànima d’acció, poesia de l’actuació, essència.

Plagiant Valle Inclán, em trec el crani i m’agenollo davant tanta veritat, davant aquesta meravellosa horrorosa pel·lícula de Michael Haneke, fill de Beatrix.

Gràcies per la bufetada!

Nit de Reis

Quan obro la finestra,

la nit, que fa aquesta olor de nit,
em mira amb una sola estrella.

(sé que existiu)

L’interrogant més vell recorre el cel

sobre l’estranya cal·ligrafia dels edificis
i deixa caure el punt com una llàgrima.

(sé que existiu)

En quin desert de quin planeta,

una tarda vermella, perduda del tot,
els vaig veure?

(sé que existiu)

Quan tanco la finestra,

la nit, que fa aquesta olor de nit,
em mira inquieta des de fora.

Sé que existiu.