dissabte, 25 de juny del 2011

La dona coca de Sant Joan

Plana. Guarnida per a la festa.

Amb arracades de pinyons
i sucre a les parpelles,
una trena de cabell d'àngel
llarguíssima de pólvora verda,
un vestit de fruita dolça
amb llunes de taronja als plecs
i a cada pit una cirera.
Parc temàtic del plaer
que embruixa la nit més curta
i, a cada pas, encén fogueres.

Plana. Guarnida per a la festa.

diumenge, 19 de juny del 2011

dimecres, 15 de juny del 2011

Trobades

Kung Fu camina per les línies de la meva mà. Quan arriba a la duna, s'eixuga el front. El sol està baixant. Fixa la vista en els cinc horitzons i dubta. De sobte veu aparèixer per la handline, entre el segon i el tercer horitzó, uns cabells daurats força despentinats i ensorrats. Sembla un nen. No, no ho sembla: és un nen.

- Com et dius? -es pregunten mútuament quan són a la mateixa alçada.
- A mi em diuen Petita Llagosta -contesta Kung Fu amb delicat somriure zen.
- Jo sóc el Petit Príncep -diu el nen, mirant-lo directament als ulls.

S'intercanvien flor de planeta i estrella de lluita i continuen caminant estoicament en direccions oposades. Tots dos saben que el desert és circular i que abans de la sisena posta de sol, amb una mica de sort, es retrobaran.

dimarts, 14 de juny del 2011

Carrer adormit (3)



A les terrasses quadrades
s'amuntega la sal.

Petites dunes blanques
entre testos de geranis
i estris de platja.

Quan bufa el vent,
el mar s'enfila com heura
per les gelosies de les cases.

diumenge, 5 de juny del 2011

La dona estiu



Estirada a la platja
sembles un estel caigut.

Si l'aire és favorable,
algú et farà volar
agafant-te fortament
per la trena.

dimecres, 1 de juny del 2011

Carta de Jon Anderson a Leonard cohen

Dedicat a tots els Yesboys antiCohen...

(Qualsevol coincidència amb la realitat és pura realitat)


Veneradíssim mestre*,

La nostra admiració il·limitada per la vostra genialitat ens ha impedit tancar la boca durant més de 40 anys.

I és evident que, aprofitant aquesta circumstància de l'obertura mandibular involuntària, hem emès durant tot aquest temps certa mena de sons inintel·ligibles -mal anomenats cançons et altri- que alguns centenars d'incauts i descarrilats seguidors han interpretat com a música simfònica, cosa que ens ha permès viure bastant bé a costa dels nostres fans. Gràcies, amic i mestre!

No dubteu ni per un nanosegon que la propera tardor serem a Oviedo per celebrar el lliurament del premi que us acaben d'atorgar i us implorem la Gràcia (en el vostre cas, sempre amb majúscula) de fer de teloners en tan grata cerimònia.

No rebeu un premi: Vós sou el Premi!

Emocionadament bocabadat i sense veu,


Jon Anderson


*Alguns alumnes haurien d'haver repetit més d'una reencarnació (simfònica o no).