Plana. Guarnida per a la festa.
Amb arracades de pinyons
i sucre a les parpelles,
una trena de cabell d'àngel
llarguíssima de pólvora verda,
un vestit de fruita dolça
amb llunes de taronja als plecs
i a cada pit una cirera.
Parc temàtic del plaer
que embruixa la nit més curta
i, a cada pas, encén fogueres.
Plana. Guarnida per a la festa.
Blau de Cadaqués no és un color; és un sentiment, una configuració cerebral, un filtre de mirar la vida. És el meu paradís mental.
dissabte, 25 de juny del 2011
La dona coca de Sant Joan
diumenge, 19 de juny del 2011
Vicenç Navarro o la rebel·lió lúcida
dimecres, 15 de juny del 2011
Trobades
Kung Fu camina per les línies de la meva mà. Quan arriba a la duna, s'eixuga el front. El sol està baixant. Fixa la vista en els cinc horitzons i dubta. De sobte veu aparèixer per la handline, entre el segon i el tercer horitzó, uns cabells daurats força despentinats i ensorrats. Sembla un nen. No, no ho sembla: és un nen.
- Com et dius? -es pregunten mútuament quan són a la mateixa alçada.
- A mi em diuen Petita Llagosta -contesta Kung Fu amb delicat somriure zen.
- Jo sóc el Petit Príncep -diu el nen, mirant-lo directament als ulls.
S'intercanvien flor de planeta i estrella de lluita i continuen caminant estoicament en direccions oposades. Tots dos saben que el desert és circular i que abans de la sisena posta de sol, amb una mica de sort, es retrobaran.
- Com et dius? -es pregunten mútuament quan són a la mateixa alçada.
- A mi em diuen Petita Llagosta -contesta Kung Fu amb delicat somriure zen.
- Jo sóc el Petit Príncep -diu el nen, mirant-lo directament als ulls.
S'intercanvien flor de planeta i estrella de lluita i continuen caminant estoicament en direccions oposades. Tots dos saben que el desert és circular i que abans de la sisena posta de sol, amb una mica de sort, es retrobaran.
dimarts, 14 de juny del 2011
Carrer adormit (3)
A les terrasses quadrades
s'amuntega la sal.
Petites dunes blanques
entre testos de geranis
i estris de platja.
Quan bufa el vent,
el mar s'enfila com heura
per les gelosies de les cases.
diumenge, 5 de juny del 2011
La dona estiu
Estirada a la platja
sembles un estel caigut.
Si l'aire és favorable,
algú et farà volar
agafant-te fortament
per la trena.
dimecres, 1 de juny del 2011
Carta de Jon Anderson a Leonard cohen
Dedicat a tots els Yesboys antiCohen...
(Qualsevol coincidència amb la realitat és pura realitat)
Veneradíssim mestre*,
La nostra admiració il·limitada per la vostra genialitat ens ha impedit tancar la boca durant més de 40 anys.
I és evident que, aprofitant aquesta circumstància de l'obertura mandibular involuntària, hem emès durant tot aquest temps certa mena de sons inintel·ligibles -mal anomenats cançons et altri- que alguns centenars d'incauts i descarrilats seguidors han interpretat com a música simfònica, cosa que ens ha permès viure bastant bé a costa dels nostres fans. Gràcies, amic i mestre!
No dubteu ni per un nanosegon que la propera tardor serem a Oviedo per celebrar el lliurament del premi que us acaben d'atorgar i us implorem la Gràcia (en el vostre cas, sempre amb majúscula) de fer de teloners en tan grata cerimònia.
No rebeu un premi: Vós sou el Premi!
Emocionadament bocabadat i sense veu,
Jon Anderson
*Alguns alumnes haurien d'haver repetit més d'una reencarnació (simfònica o no).
(Qualsevol coincidència amb la realitat és pura realitat)
Veneradíssim mestre*,
La nostra admiració il·limitada per la vostra genialitat ens ha impedit tancar la boca durant més de 40 anys.
I és evident que, aprofitant aquesta circumstància de l'obertura mandibular involuntària, hem emès durant tot aquest temps certa mena de sons inintel·ligibles -mal anomenats cançons et altri- que alguns centenars d'incauts i descarrilats seguidors han interpretat com a música simfònica, cosa que ens ha permès viure bastant bé a costa dels nostres fans. Gràcies, amic i mestre!
No dubteu ni per un nanosegon que la propera tardor serem a Oviedo per celebrar el lliurament del premi que us acaben d'atorgar i us implorem la Gràcia (en el vostre cas, sempre amb majúscula) de fer de teloners en tan grata cerimònia.
No rebeu un premi: Vós sou el Premi!
Emocionadament bocabadat i sense veu,
Jon Anderson
*Alguns alumnes haurien d'haver repetit més d'una reencarnació (simfònica o no).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)