Per a tots els Aylan caiguts
L’àngel
que neix
del dolor
inabastable
dorm sobre
els plecs
d’un mar
vermell.
Inert, es
deixa mirar
com l’ocell
mort.
Aquesta
nit
i l’altra
i l’altra
i l’altra
aniran
passant
llunes
plenes
d’aigua
sota
els arcs petits
dels
seus ulls.
Però
tu no hi seràs
per
veure-ho.
