dilluns, 24 de juny del 2013

Recordo la llum

Recordo la llum
de tots aquests anys.

Línies grogues de pau
a través de les persianes,
fogons, cristalls de sal,
meravelloses escates de peix
a la pica de marbre,
bombetes petites de nit
guiant-me màgicament
pels espais: sotallits,
baguls, calaixos, armaris,
escales, golfes, terrats,
bombetes innocents de dia
penjant com raïm del sostre
sobre el meu cap,
planetes d’arena,
de mar altíssim,
incandescent,
a punt de caure
com pluja de vidre,
estrelles, estrelles,
bola de lluna,
aire,
bola de sol,
el temps imaginat
del color de les onades,
el temps que torna i torna
de tots aquests anys,
els teus ulls cafè,
els teus ulls desert,
la pell translúcida
dels dies,
de les hores de llum,
l’olor, el gust
de les onades de cel,
el tacte càlid
d’aigua salada
de l’aire
de tot aquest temps.



3 comentaris:

  1. és una llum que il·lumina i no fa mal als ulls.

    ResponElimina
  2. O sigui, que deixa mirar-la de cara sense filtres. Bona visió de fotògraf (i de poeta visual)

    ResponElimina
  3. Temps de la llum, temps de paraules que donen sentit a la vida que entra pels porus sota aquest cel, en cada onada, en aquest record.
    Blackremembering

    ResponElimina