Natura viva (antibodegó)

Faig un vol rasant fins al teu plat.

Reconec el paisatge ondulat, curvilini,

amb grumolls a cada banda de la carretera.

L’amenaça de la forquilla m’ennuvola la vista,

el ganivet, com una dalla, em sega l’alè.

Aplato enmig de la pista rodona,

suaument, entre un bocí de bròquil inert

i l’ombra del teu dit, a pocs mil·límetres

del maleït got que gairebé m’atrapa,

natura viva en bodegó de pintor maldestre.