El Gran Príncep

De l’asteroide d’on véns, on una rosa solitària malviu entre les cendres dels grans arbres, víctimes del darrer incendi provocat, conserves la teva mania de preguntar. I, segons tu, les persones grans no entenen mai res. No escolten i es passen la vida fent comptes i recomptes d’estrelles, de diners, de vots, de vides, de morts, de tot el que pensen que és seu.

Però no. S’equivoquen [riure sardònic]. Tot el que pensen que posseeixen és meu.

I no em facis més preguntes, petit. Ni a mi ni a la resta de membres del Club.