Tres és infeliç des que va marxar Quatre. No sap si va o ve o si ve o va. Té un absolut desordre mental. Ja no agafa el metro per temor a la malaltia que li han diagnosticat: viofília, que en el seu cas és l'antònim de biofília i el sinònim de biofòbia. Té por d'acabar com Cinc.
Està escrit que l'única cosa que el salvarà és la seva addicció a les arrels, al gust de terra de les paraules. Ho té decidit: es passarà a les lletres i l'any que ve estudiarà filologia clàssica.
Quatre camina i camina. Fuig de Tres. Sap d'on ve, però no on va. Consulta el mapa de l'horitzó i, malgrat que no sap nedar, deixa que les onades l'orientin.
Cinc ja no va enlloc. El seu esperit ha fugit amb set.
Sis mai no va existir.
Set no és un número, és una paraula. És la sensació que té un número quan fa molt de temps que no ha begut.
Set és molt més que una paraula, set ho és tot, la unió del cel (tres) i la terra (quatre). És pànic, però no té por de res.
ResponEliminaPer cert: a aquest blog (sí, con G de güevo) no se li pot dir allò de "no li escau ni el blau"
Gr@cies per batejar el Blau amb un comentari cabalístic. De fet, és blau perquè no el puc fer transparent, ja saps que tinc problemes tècnics amb la realitat, especialment quan parlo en termes de llum.
ResponElimina