Dedicat a tots els Yesboys antiCohen...
(Qualsevol coincidència amb la realitat és pura realitat)
Veneradíssim mestre*,
La nostra admiració il·limitada per la vostra genialitat ens ha impedit tancar la boca durant més de 40 anys.
I és evident que, aprofitant aquesta circumstància de l'obertura mandibular involuntària, hem emès durant tot aquest temps certa mena de sons inintel·ligibles -mal anomenats cançons et altri- que alguns centenars d'incauts i descarrilats seguidors han interpretat com a música simfònica, cosa que ens ha permès viure bastant bé a costa dels nostres fans. Gràcies, amic i mestre!
No dubteu ni per un nanosegon que la propera tardor serem a Oviedo per celebrar el lliurament del premi que us acaben d'atorgar i us implorem la Gràcia (en el vostre cas, sempre amb majúscula) de fer de teloners en tan grata cerimònia.
No rebeu un premi: Vós sou el Premi!
Emocionadament bocabadat i sense veu,
Jon Anderson
*Alguns alumnes haurien d'haver repetit més d'una reencarnació (simfònica o no).
Caga tió,
ResponEliminatió de Nadal,
posarem el Leonard en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi;
canta, canta, Leonard.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates,
galls amb sabatons,
i els adormirem a tots
amb les teves cançons.
Correu, correu minyons,
que el Leonard vol cantar cançons.
Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
a veure si sona un poc millor
o que calli aquell senyor;
Leonard de Nadal,
que canta cançons,
millor pixa vi blanc.
Revolution !!!
Com a repertori per a un teloner no està malament, però no m'acaba de quadrar l'amic Jon fent de tió amb túnica de Carloh Jesúh i cantant nadales a Oviedo. Millor vestit d'abuela de la fabada i tocant la gaita...
ResponEliminaPer la pudor repugnant dels pixums d'un monjo zen, per l'escassa i agra llet de les bagasses coristes d'un concert infernal,per l'absent colló esquerra de Leonard,pels excoriats per enfilats forats del cul dels músics desafinants, per l'abundant efusió de la ferma verga de sant Jon... Mils cops Revolution!
ResponEliminaEscriure una carta apòcrifa i atribuir-la a una personalitat que l`única cosa que sap dir en català és:"Bona nit, Barcelona!", no té qualificatius.
Admirat i estimat Eduard, crec que el "Caga tió" té massa ritme per a don LLeonard. Per a ell, millor una cançó de bressol tipus "arrorró, arrorró..."
Des de Yestor, Fly from here,
Manel Q.
Havia dit "tocant la gaita"; no la "mala gaita".
ResponEliminaI don't like l'escatorràgia.
"Qui vol carn, no tramet a casa del llop" Joanot Martorell dixit
ResponEliminaCap anàlisi sintàctica resistiria una frase com aquesta.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=ThpoTXOJaWc
ResponEliminaEstimat i admirat Manel, aquest sacrilegi només pot ser rentat amb una Brrr a la foguera !!!!
ResponEliminasaps que me agrada molt
ResponElimina