Blau de Cadaqués no és un color; és un sentiment, una configuració cerebral, un filtre de mirar la vida. És el meu paradís mental.
diumenge, 4 de setembre del 2011
Adéu, estiu...!
Quin estrany planeta, un ventall trencat! Entre Benidorm naïf de dibuix japonès i escenografia de revetlla. També esquelet d'ala de colom clavat a la creu. O simple maquinària d'àngel de l'aire que t'abandona.
el vol d'aquest esquelet és el que jo anomenaria poesia visual.
ResponEliminaadéu, estiu, t'enyorarem.
Gràcies, mestre pixelador! Tens un ull egipci increïble.
ResponEliminaHola, tardor, et celebrarem.
L'ull escapa de l'esquelet desplegant les pestanyes com un ventall, ala de la consciència que tot ho vol abastar. I toma ya!
ResponEliminaBlackMan
Ni Ramon Llull fumant-se els seus llibres hauria tingut aquestes visions!
ResponEliminaPoesia visual són les fotografies que publiques !!! Parlen per si mateixes.
ResponElimina