Blau de Cadaqués no és un color; és un sentiment, una configuració cerebral, un filtre de mirar la vida. És el meu paradís mental.
divendres, 2 de setembre del 2011
Trobades (4)
Paxos, l’illa de cristalls.
Camino descalça
per les pedres de la platja.
El sol m’enlluerna.
Bec un glop de llum,
d’aire, de cel líquid.
Em deixo caure d’esquenes
dins del mirall.
El meu reflex s’ofega
en els teus ulls fondos
translúcids
de cristalls, de cristalls,
de cristalls.
Oi, Narcís?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola, soy David Bisbal y no tengo mandíbula inferior porque mis dos mandíbulas son superiores.
ResponEliminaAhora entiendo porque cuando hablas estás como ausente.
ResponEliminaJa, ja, ja, acabo de leer los dos comentarios más inteligentes y agudos que he recuerdo en muchísimos años !!!! ¡¡¡ Sois geniales !!!
ResponElimina