La dona perdigó

Cada matí surto com una bala.
A mi no em desperta el gall;
em dispara el gallet,
i baixo escopetejada
fins al carrer.

Quan em veuen,
els coloms surten volant
mentre jo traço la recta
en l’espai
sense alterar ni un mil·límetre
la meva trajectòria.

Gràcies al Carril Jo,
no dubto en cap moment
quin és el meu camí
i, quan arribo a l’alçada
del darrer semàfor,
a punt ja de foradar l’objectiu,
medito durant una fracció de segon
-massa tard- per què he sortit de casa.