divendres, 30 de novembre del 2012
Ablauar (salt vital)
Èbria de blau, em llanço a l’aigua des del cel.
Travesso a gran velocitat mars de núvols
i tempestes futures, ara parvulari de gotes.
L’aire em gela la cara, em tiba la pell,
tanco els ulls, eixamplo els pulmons,
ajunto els peus, afilo les mans.
Tres segons abans d’ablauar, emergeix
el cap de la dragona, iceberg de pedra.
El seu ull vermell observa el meu naufragi
com una lluna amb mirada d’hivern.
La tarda covarda s’arronsa
mentre desapareixo capes de mar endins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bon viatge! I bona immersió! Que el nou medi blau et sigui menys hostil.
ResponEliminaPetonarro.
Est;)
ablauar, preciosa paraula d'etimologia cadaquesiana. és de l'època blava de Picasso? dels mars que dibuixava el pinzell infantil de Mirò, o és el paisatge de la casa de Dalí?
ResponEliminaés, en tot, cas, poesia que no s'arronsa com una tarda covarda.
blaves i bones onades.
Mentre sento les notícies (brutícies), llegeixo els vostres comentaris. Aire fresc per a la meva pena, aigua clara per a tanta foscor.
ResponEliminaDix l'Amic a l'Amat: "Ablauar és paraula de poeta que sent, estima i es submergeix en vida intensa".
ResponEliminaBlackllull
No sé que t'ha inspirat... no conec el teu dolor però conec el blau, la seva crida i també el seu abraç acollidor.
ResponEliminaAmics anònims, un més anònim que l'altre, segur que tots dos sabeu volar. Teniu perfil de peix volador.
ResponElimina