Vull dedicar un antic poema meu, La dona Nîmes, a la meva col·lega de batalles blogaires, verbals i altres bèsties, Ester Astudillo, que és una autèntica torera de la poesia i rapsoda infatigable.
I, com a prova del delicte, aquesta és l'entrevista que li han fet fa uns dies a ràdio Martorell i que ens ha permès conèixer algunes pinzellades de la seva vida i del seu recent llibre de poemes, La semántica del día - The Semantics of the Day, que presentarà els propers dies 28 de novembre, a les 19.30 h, a la biblioteca Francesc Pujols de Martorell i 30 de novembre, a les 19 h, a la Cardona Torrandell de Vilanova. Enhorabona, Ester!
No em mereixo aquestes delicioses paraules, Mercè: Nîmes és una ciutat que sempre m'hauria agradat visitar i no ho he fet (encara).
ResponEliminaMoltes gràcies, col·lega blogaire, verbal, i d'altres bèsties. Sempre al peus de la teva agudesa, magisteri i elegància.
Un fort petó i ens veiem un dia d'aquests.
Est;)
El proper estiu hi anirem, camí de Coppet...
ResponEliminaA Mercè i Ester.
ResponEliminaLlegir-vos em reafirma la creença que la poesia serveix per sentir la vida més intensament. Que la semàntica de la vida i la vida semàntica ens acompanyi!
Blacknonymous
Si aneu a Nîmes, perdeu-vos per les placetes i Les jardins de la Fontaine. Amb un bon llibre de poemes, he, he ;)
ResponEliminaPetons a tots tres!