 |
Vaig sortir en estat hipnòtic del cine. Aparentment normal, amb l’equilibri físic i mental necessari per poder arribar al carrer i tornar a casa, però amb la bomba química amb efecte de retard inoculada a les venes.
Avui, l’endemà de veure aquesta pel·lícula, rememoro les paraules, els gestos, les imatges, i no me’n puc estar de plorar per dins tot el que no vaig poder plorar mentre les veia.
És una pel·lícula brutalment bella i feridora. Sobretot perquè no et deixa parpellejar ni un segon i t’obliga a absorbir, com un sèrum, fins a la darrera gota del verí: vida en estat pur, vida crua i dura, altament tòxica pel seu grau de puresa i de cruesa. I amor, sobretot amor. Amor en tercera fase.
Els actors que donen vida a la història d’amor de Georges i Anne –Jean-Louis Trintignant i Emmanuelle Riva- no és que treballin en estat de gràcia, és que van més enllà del simple acte d’actuar. Són pura ànima d’acció, poesia de l’actuació, essència.
Plagiant Valle Inclán, em trec el crani i m’agenollo davant tanta veritat, davant aquesta meravellosa horrorosa pel·lícula de Michael Haneke, fill de Beatrix.
Gràcies per la bufetada!
ostres, mercè, ja m'havia cridat l'atenció les ressenyes que havia llegit, però no sé si ara m'atreviré a veure-la...
ResponEliminaDoncs jo te la recomano moltíssim, Óscar. Com a ànima sensible que ets.
ResponEliminaNo em responsabilitzo dels efectes secundaris.
Lladre imperceptible
ResponEliminamalalt de vida,
de la vida de tots nosaltres
Tu que ens espies, t'escoles
i ens prens l'ànima
a trossets, a rossegons
Colom de vida, Lladre mortal
no hi ha treva per als qui estimen.
Blackneke
Me alegro que te haya conmocionado. Una historia en la que debemos de tener en cuenta porque todos nos hacemos mayores .Una realidad muy dura y quien más y quien menos lo tiene en casa
ResponElimina