diumenge, 6 de gener del 2013

Nit de Reis




Quan obro la finestra,
la nit, que fa aquesta olor de nit,
em mira amb una sola estrella.

(sé que existiu)

L’interrogant més vell recorre el cel
sobre l’estranya cal·ligrafia dels edificis
i deixa caure el punt com una llàgrima.

(sé que existiu)

En quin desert de quin planeta,
una tarda vermella, perduda del tot,
els vaig veure?

(sé que existiu)

Quan tanco la finestra,
la nit, que fa aquesta olor de nit,
em mira inquieta des de fora.

Sé que existiu.

 

 

1 comentari:

  1. Rajaz, el ritme de les passes entre les dunes,
    on la nit silent amaga el senyal;
    ulls del nen, que saben la resposta...
    Blackcamel

    ResponElimina