Saps per què t’estimo?
(el cavall de mar la mirava, invertit)
Els meus ulls de febrer, la teva boca
de març, els nostres dits d’abril…
Amb un reflex daurat al punt,
el seu cor surava a l’aigua.
Saps per què t’estimaria?
(el geperut l’observava, indecís)
Els seus ulls de febrer, la nostra boca
de març, els meus dits d’abril…
Amb llunyana tristor de tres nits
d’infinita curvatura.
Saps per què t’estimaré?
(el cigne cantava: ‘No t’ho puc dir’)
Els teus ulls de febrer, la seva boca
de març, els vostres dits
d’abril…
La sort, funàmbula i lleugera
pel fil tensat de maig, no la va
sentir
i va passar de llarg sense
resposta.
Saps per què t’estimava?
Que la cua de peix dansi com tija
ResponEliminaonejada al vent, talment ho fa l'ala
batent la por, surant prop de la cala,
apareixent de cop, lliure pruïja!
Metamorfosi del peix, peu que salta
cercant comunió d'ànima armada,
creient en el miracle encès que cada
cor estotja, sentir el batec que exalta.
Un peix i un àngel són un mateix ser
separat pel mirall, blau horitzó,
on vida i son confonen el sentit.
Com un secret que deixa el fosc recer,
mots i sons xiuxiuegen la cançó
que fa llum a l'escat més atrevit.
A la Mercè - Blackwhistler
El teu poema és la resposta a la meva primera pregunta.
ResponElimina