Silenci, set, modulació de sons interiors.
El paisatge no canviava tant mentre esperava.
La persiana mig abaixada, cera, brànquia,
pentagrama mut de la llum de tarda,
filtrava l’aigua del mar, l’aire, la pluja,
no deixava entrar la nit a la cambra.
En
el fons de l’estança, sobre el llit desfet,
un
llibre.
I
l’oceà, el seu únic personatge,
cridant
a dins com una bèstia atrapada.
L'oceà vessa la pantalla i es confon la vida amb la seva representació. La sang taca la H i llavors ressonen tots els silencis.
ResponEliminaBlackmail