diumenge, 20 d’abril del 2014

Tango

Ingrata.
La pluja et va arrodonir el cor
mentre ballaves.

Ingrata.
El meu cor va deixar de polsar les set cordes
(ja no respira, deies)

Ingrata.
Vas saltar pel primer precipici del planeta
i no recordo en quin mar era.

Ingrata.
Et van trobar a vuit mil quilòmetres al sud,
més enllà de tu, de mi, del maleït paradís.

Ingrata.


1 comentari:

  1. De grat dansa el cor
    el repic de l'aigua en el sòl.
    De grat el salt
    que m'enfonsa en el mar.
    De grat polsant
    el respirar de la guitarra.
    De grat el mot,
    el gest retrobat
    quan el dia fineix.
    Blackgrace

    ResponElimina