dimecres, 16 de març del 2016

Té, per a tu, un laberint



Té, per a tu, un laberint
–em va dir la fetillera.

En va t’he estudiat.
Ets la matèria més difícil
per a una mala maga
que ha suspès en tulogia.
Sóc zero empàtica
amb els teus microcrits
en forma de poema,
amb els teus sospirs
de pena ascendent,
amb la teva música
selvàtica engabiada.

Pots mesurar el laberint,
Ariadna. No és petit.
Té la immensitat
dels meus dubtes,
la profunditat
esquiva del teu cor.

L’he trenat a punt de neu,
amb l’extensió més blanca
de fil gelat,
amb aigua de riu.

Transita.
Travessa’l.
Desorienta’t.

No és petit ni càlid:
li creixen zones estranyes.

Eixampla’l. Despenja’t,
Quan hi entris, infinitejarà.
Horitzó enllà,
tindrà la mida exacta
del teu cervell.




1 comentari: