De
sobte, es va obrir la porta
i el
vanitós va entrar com un fum
pel carril
Ell, seguint la ruta precisa.
Mirant-me
als ulls, em va dir:
“Com canvien les coses, oi?”
Li
penjava un arc de fulles
de la
galta, preludi de vent.
Jo
me’l vaig mirar de dalt a dalt,
sense
interès, fent balanç del to,
capgirant
l’hemisferi dret
del
que resta del meu cervell
en
aquests casos.
En
versió pobre, li vaig contestar:
“a la
curta o a la llarga,
les coses
sempre canvien”,
que
era com no dir res
o no
haver de pronunciar
la
paraula vanitat, de va.
Mirant-me
de baix a baix,
amb complaença
divina,
va somriure.
Les
fulles s’ondulaven,
gairebé
imperceptiblement,
com aletes
de peix d’aquari
a l’altra
banda del vidre.
"-Qu'est-ce que signifie admirer?
ResponElimina-Admirer signifie reconnaître que je suis l'homme le plus beau, le mieux habillé, le plus riche et le plus intelligent de la planète.
-Mais tu es seul sur ta planète!"
Blackxupéry
L'univers està ple de personatges malaltissos que es creuen déus sense fronteres i habiten en planetes uniplaça. Grans no-prínceps.
ResponElimina