dissabte, 16 de desembre del 2017

La dona mòmia

Per a l’Eva, que de petita reia tant
amb les meves carotes de mòmia


La mòmia et mira
amb ulls tendres.
Et fa cinc mòmies
perquè dormis,
i tu rius i en vols més
i li pregues
amb les mans ben juntes
que no se’n vagi,
que no tens son encara.

I ella et regala una mòmia més
fent-te aquella cara.

T’acarona el cor i les costelles,
et fa un petó al nas
i et desitja un somni
de dofins i ocells petits
perquè no te’n vagis lluny,
com la Bella Dorment,
encara.


1 comentari: