diumenge, 29 de maig del 2011

La dona naufragi

Indefensa.
Un cop de vent
t'obre els finestrals dels ulls,
per on entren de nit
les onades.

8 comentaris:

  1. La indefensió és la condició humana essencial. Ens passem la BVida a la recerca –més que del temps perdut, que va dir Proust– de disfresses i pròtesis per dissimular-la, però sempre està allí, en el fons de la nostra estructura profunda

    ResponElimina
  2. La millor defensa, com sempre, és l'adaptació. Tot i així, la vida sempre t'acaba passant per sobre.

    ResponElimina
  3. La dona naufragi és un poema iceberg. El llegeixes i et sents un titànic petit. Un petitànic que fa aigües.

    ResponElimina
  4. Dona naufragi: no pateixis, aviat podràs deixar de flagel·lar-te amb el somiqueig depressiu del paio del barret i fly from here gràcies a la més bella de les Afirmacions. Amén
    Salutacions, Eduard
    Manel

    ResponElimina
  5. M'ha arribat a l'ànima, això del "petitànic". Donaria per fer un conte... Què, Òscar, t'animes?

    ResponElimina
  6. Amics, entenc que us poseu místics perquè mentre uns estan a punt de naufragar (Close to the edge), n'hi ha d'altres que sempre remunten el vol (Al·leluia).

    ResponElimina
  7. Adaptació, i enfortir-se, i quan arrives Close to the Edge, t'eleves. De totes maneres, tampoc ens cal amoinar-se tant per la vida, dons fem el que fem, no sortirem vius d'ella.
    Revolution, Manel !!!

    ResponElimina