No la miris.
La dona amb els ulls de pissarra
t’espera asseguda al cafè.
Duu el vestit de gavines
i una papallona de sorra als cabells.
Amb veu densa i amarga
t’explica la història al revés.
Les mans, tan primes i llargues,
destrenen els núvols del cel.
Amb llarga mirada grisa
et despulla el cor lentament.
I, sense voler, li confesses
el secret més íntim que tens.
Se’n va i et capgira la vida
amb un dubte finíssim d'acer.
No sabràs mai qui era ella
ni d’on venia i per què.
No la miris.
La dona amb els ulls de pissarra
t’espera asseguda al cafè.
el guix és la sang natural de la que estan escrits els secrets. s'esborren amb el temps, però la pissarra els guarda a la seva memòria.
ResponEliminaSecrets escrits amb sal que el mar esborra. D'un color que no existeix per pintar les coses que no es veuen.
ResponEliminaO petjades en la sorra que les onades esborren, tot i que les dunes recorden cada pas del caminant.
ResponEliminaBlackwalker