A prop de l’estació
el caçador no descansa.
Tigressa Efímera desapareix
amb el clic de ruleta russa
de l’arma precisa.
Passen trens, cavalls
nocturns, travessen
el gran pulmó cansat.
Els murs s’amaguen
com rates de claveguera.
Entre les runes
reneix cada nit un sol
d’incandescència variable:
la forma que muta,
que regna sobre la resta,
pintura que esclata
davant dels seus ulls
com una flor carnívora
enmig de la selva.
Impressionant el poemaa. Et trasllada a la màgia de la nit, a l'activitat nocturna i clandestina que neix al sortir el sol.
ResponEliminaI també a Basnky! Molt inspirat.
ResponEliminaBlacknònim
Aquest poema està dedicat a vosaltres, caçadors de bellesa efímera.
ResponElimina