La lluna de Federico

Sortir desçalça al balcó i trobar-te,

assaborir-te en totes les llunes que miro,

especiar-te, salar-te, fer-te al vapor,

estendre’t, oliós, pel meu pit,

olorar-te com una flor desglaçada

de gessamí sota el cel àrtic.

Desorientar-me en la teva mirada,

caminar en cercle pels teus abismes,

sentir el verd en la pell,

el verd trist, ombrívol, terrible,

que llisca muntanya avall,

el riu de cendres en flor

de la teva veu que no desemboca.

Saber, però, que el miratge

de la tempesta incessant

t’empeny al sud més extrem,

allà on les agulles es claven,

on la sang tinta el bec dels ocells,

on arrelen les fulles seques.

I sabert-te desert, despoblat, mut,

assenyalat en un mapa de terra,

a soles amb tu, a prop, lluny de tot,

mirada sense ulls, horitzó sense cel,

paret encalcinada on la mort treballa.