El cobrador del frac

Tota la pingüinera, el galliner polar,

s’ha conjurat contra l’artista.

L’ombra ocellada el persegueix,

esquitxa de negre el mantell blanc

nevat de roses que habita.

Sempre ha viscut  per sota

de la línia finíssima  del seny,

restant vida a la mort, escopint aire

des del seu taüt automàtic,

sol, ben sol cada nit, estrellat de dia.

No renuncia a embogir del tot

en un intent desesperat de ser

el no convidat que celebra

per a ell mateix la festa,

disposat a volar-se, a volar.

Antàrticament perseguit per l’obsès,

el seu malson creatiu reitera

el que al final serà l’obra mestra

del plomat Ícar irreverent,

un sobtat atac de cor solar.

Mentre cau, encara planeja,

regira somnis,  projectes, records,

frueix dels darrers instants desolats

abans de descobrir, per fi,

qui és el cobrador que l’assetja.

L’ombra del frac de Pan,

rebregrada, descosida,

llueix enmig del saló de ball

com una mostra d’art conceptual:

taca de sang d’ocell ennegrida.