divendres, 22 d’abril del 2011

Fotografies





I
No és una fotografia. La pots traspassar amb la mà.

II
A l'esquerra, la paret blanca. A la dreta, el xiprer. Més a la dreta, l'ombra del xiprer. Més a la dreta, la meva ombra fotografiant l'ombra del xiprer.

III
Li pregunto al pa si vol ser fotografiat. Em contesta que parli amb el tomàquet, que ell acaba de sortir del forn i no està per a aquestes preguntes. Parlo amb el tomàquet, que, conseqüent amb la seva timidesa, no em contesta i m'assenyala amb el cap el ganivet. Miro fixament el tall del ganivet durant dos segons: els que dura la meva radiografia.

IV
A la motxilla duia els dos tresors que han trobat semienterrats entre les pedres de la platja: la clau de casa teva i el mòbil amb el darrer missatge que em vas deixar a la bústia de veu, proves rutinàries que algú fotografia.

Ara, que tu ja no parles. Ara, que jo ja no obro la porta.








2 comentaris:

  1. No quedi per comentar, m'agraden no només les poesies i proses que escrius si no que també les fotografies. Quedi aquest comentari per plasmar l'imatge del meu anagrama i alegrar-te la vista. Revolution !!!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu bon gust, Eduard (he, he, llevat en el tema de l'anagrama, és clar!)

    ResponElimina