(Per al Quiño i l'Eduard, aquest poema dedicat a la desaparició de YES
en el planeta NO, en solidaritat amb Tommy, pacient Yes-sofridor com jo)
Ressò. Processó. Obsessió.
Àngels simfònics amb anells barrocs
dupliquen notes, crits, olors,
petjades divines en clau de sol.
Avancen com somnis elèctrics
per la catedral adormida
de mirra, d'encens marí,
per la posta d'aire,
mentre l'estiu rebenta en eclipsis
de síndria i de te a les nou.
Gegants amb xanques de porpra,
mercaders d'Orient,
faquirs en taula d'escuma,
gavines de lli
amb veu metàl·lica i aguda.
Fan volar les capes
com estels robats a Plutó,
conjuren antigues paraules
que les bruixes de la nit amaguen
en cavitats secretes del cor.
Adéu. Fugen per escales de gel.
Blancs, resplendents,
amb aixelles de fum, amb pestanyes d'or,
s'encelen entre boires místiques
camí del planeta No.
Catedral adormida, sí, en un somni surgit d'una sola nota eterna, emesa pel senyor del barret amb la seva veu monòtona i llefiscosa, àngel acústic i aborrit, iterant sempre el mateix so.
ResponEliminaAi, veient-te d'aquesta guisa indignat,
ResponEliminaem pregunto: no serà que en el fons t'has picat,
bon amic pintor i metasimfònic Eduard,
en copsar la natural elegància d'en Leonard
en contrast amb l'ababutxada decadència de Yes
de qui només hom recorda que deien sí en anglès?
yes yes, time and a word, yes, and you (tales from the topographic oceans) and I (close to the edge) yes, yes, heart of the sunrise, yes yes, yes, nous sommes du soleil, yes, I've seen all the good people, NOOOO, Leonard mosca tse-tse, no opportunity necessary no experience needed. Yes Yes, does it really happen ?
ResponEliminaOstres, ara acabo de recordar que Santiago Segura necessita un cantant amb veueta aguda (estil monjita ye-yé de sor Citroen) per al seu proper Torrente 5. Per què no truques a Jon Anderson i al trompetilles del Ricky, a veure si s'animen a presentar-se al càsting?
ResponEliminaRevolution !!!
ResponElimina