No saps ben bé com et dius.
Fas una tombarella
dins la capsa d'Exin-frases
i reapareixes...
hop! amb forma de merlet,
hop! de campanar gòtic,
hop! de torre de guaita...
Fènix atrapat
en el pentagrama sintàctic,
germana siamesa del verb
que en el principi va ser
cendra tipogràfica d'un nom,
espurna d'un adjectiu,
incendi d'un complement.
¿Quantes sessions de divà necessites
per saber si ets qui ets
amb algun guió o apòstrof de més
que et complica la vida
i et sintetitza l'ànima
a cop de no ser ben bé,
gramaticalment parlant,
ni una dona fàcil,
ni un esperit dòcil,
ni una qüestió negociable?
Magnífic!!! I a més –o precisament per això– aBVsolutament reconeixible. Sí, i tant que ets qui ets! Ni fàcil, ni dòcil, ni negociaBVle, fent tomBVarelles –genials, com sempre– dins de la capsa d'Exin-frases amb què uns mags (tant és si reis o pleBVeus)et BVan oBVsequiar en el principi dels (teus) temps.
ResponEliminaDesprés de tants anys de fer i desfer capses, és un luxe poder sorprendre'ns encara. El reconeixement és i serà sempre mutu i innegoci@BVle.
ResponEliminaAra m,agrada mes cadaques pels teus poemas,merci,i una cosa, la foto del teu perfil em recorda molt a una noia de sabadell que tambe tenia monstres a casa,quina creueta,res detall,cadaques vista desde els nuvols volar volar volar
ResponEliminaM'alegro que els meus poemes et facin estimar més Cadaqués, la salvatge. Dels monstres del perfil, només et puc dir que són bastant tendres i inofensius, però no tinc ni idea si són parents dels que té a casa aquesta noia de Sabadell. Salut!
ResponElimina