Blau de Cadaqués no és un color; és un sentiment, una configuració cerebral, un filtre de mirar la vida. És el meu paradís mental.
divendres, 6 de maig del 2011
Carrer adormit
Arrossegues el vestit per una línia contínua.
Els balcons, amb teranyines de sol, s'inunden de mar de tant en tant i un horitzó sobtat travessa les cambres on dormen cossos dividits coberts d'algues.
I el Cohen donant la vara, dons sí !!!!Per això es van adormí els cosos. Aquest poema i la fotografia els acompanyaria bé l'Ainda de Madredeus.
ResponEliminaEn realitat la culpa va ser del Manel, que anava xiulant temes d'Anderson i la gent l'anava palmant.
ResponEliminaAh, Ainda... preciosa!